Al nucli històric de València, entre una de les artèries radials com és el carrer dels Cavallers i el vell llit del Túria, trobem un dels barris més singulars i tradicionals i, alhora, renascuts de la ciutat. Deu el nom a l’antic convent i l’església de la Mare de Déu del Carme, i els seus carrers estrets on encara trobem cases senyorials entre edificis en runes, han conegut notables canvis en les últimes dècades. Als anys seixanta i setanta, el barri que envellia sense remei va convertir-se en lloc habitual de reunió de la progressia valenciana, de la política clandestina d’esquerres i d’artistes i creadors en general. Molts bars, cafeteries i pubs de la zona, com ara La torna o Christopher Lee, es convertiren en llocs llegendaris on acudia una clientela heterogènia. Tanmateix, l’entrada en la democràcia li feu perdre el caràcter transgressiu i revolucionari, i el barri queda exclusivament com a lloc popular per a prendre copes. També en eixe temps es va convertir en mercat d’estupefaents.

Actualment, després d’anys de degradació, el barri està revitalitzat, i gràcies al Centre Cultural de la Beneficència o el del Carme, entre altres, torna a ser un reclam cultural i artístic. Amb espais oberts, els edificis rehabilitats conviuen amb cases velles i tanques en què nombrosos artistes plàstics han plasmat la seua obra, que li ha canviat la cara i el cor a aquest districte genuí de la ciutat.

El carrer de la Corona, on viuen els protagonistes, travessa el barri des del mercat de Mossén Sorell fins al complex de la Beneficència, lloc on antigament s’obria el Portal dels Tints perquè allà hi havia els tintorers que tenyien teles. A costat es trobava el convent de la Corona, que va donar nom al carrer.

L'Institut d’Ensenyament Secundari Barri del Carme es va posar en funcionament en el curs 93-94. Té dues línies en ESO i tres en Batxillerat. Des del curs 02-03 es manté un horari coordinat amb el Conservatori Professional de Música que facilita a l’alumnat la compaginació amb els estudis de Música i Dansa.

La plaça del Portal Nou encarada al pont de Sant Josep, s’obri on antigament es trobava una de les últimes portes que es van obrir en la muralla medieval que tancava la ciutat per vora riu. Actualment és molt coneguda per ser el lloc on es planta la falla de Na Jordana, monument d’una de les comissions més tradicionals i prestigioses de València.

El mercat de Mossén Sorell és un dels més xicotets de la ciutat. Encara que a la zona hi havia venda de mercaderies des de molt abans, el mercat com a tal es construeix al solar que va quedar lliure després de l’incendi del Palau de Mossén Sorell, al segle XIX. L’actual edifici és dels anys trenta del segle passat. Des d’aleshores ha sigut renovat al 1987 i al 2008. Actualment, a més de comercial, és un reclam turístic que ha fet renàixer multitud de locals de tapes i copes als carrers propers.