És tracta d’un trastorn neurològic que provoca que el cervell funcione d’una manera distinta i afecta principalment les relacions socials i la flexibilitat mental. Està classificat com a un tipus d'autisme.

Pel que fa a la comunicació, un Asperger sol interpretar el llenguatge verbal de forma literal, cosa que dificulta que capte el doble sentit, les ironies o allò que se sobreentén. Del llenguatge no verbal, els resulten difícil d’entendre gestos, expressió de la cara, to de veu...

El pensament dels Asperger és molt rígid i els desconcerten els canvis o els imprevistos, per això són molt rutinaris i tenen dificultat per a trobar alternatives al comportament habitual. No els agraden els llocs molt concorreguts o amb molt de soroll o llum.

Tenen interessos molt específics, temes amb els quals s’obsessionen tant que es converteixen en vertaders especialistes perquè, a més, tenen molta memòria. El nivell intel·lectual és normal.

Són artròpodes de la classe Arachnida, que tenen el cos compost per dos seccions recobertes per plaques de quitina i huit potes. La seua grandària varia entre un i vint centímetres. Produeixen un verí que injecten a la víctima mitjançant l’agulló que tenen al final de la cua. Amb tot, la majoria de les espècies no tenen un verí prou fort com per a posar en perill als humans.

Solen alimentar-se d’altres aràcnids, cucs de terra, i si són grans, poden menjar, fins i tot, rosegadors. No obstant això, poden aguantar vora un any en dejú. Necessiten un ambient sec i terrós per a viure, i cacen de nit.

La reproducció és sexual. Va precedida d’un curiós ritual d’emparellament on el mascle subjecta les pinces de la femella amb les seues pròpies pinces, i van maniobrant fins que el mascle deposita en terra l’espermatòfor. El moviment segueix, ara per fer que la femella passe per damunt del paquet d’esperma i siga fecundada. El conjunt de moviments del ritual sexual dona la impressió de ser un ball, per això es diu que els alacrans ballen per a emparellar-se.

El Maestrat es troba en una zona de transició entre el català nord-occidental i el valencià septentrional, per això presenta una barreja de característiques dels dos subdialectes. A més del condicionament geogràfic, el fet que molts habitants es desplacen a València, Castelló o Barcelona per motius de treball o d’estudis, fa que sovint es combinen trets de distinta procedència, per exemple,  caixa/capsa, eixir/sortir, os/onso...

Potser las característiques que més criden l’atenció a un parlant del valencià apitxat (com és el cas de les protagonistes de la novel·la), són les gramaticals, com ara, la primera persona del present d’indicatiu (jo parlo/jo parle), algunes combinacions de pronoms febles (li hi/li’l) o l’ús de l’article lo amb valor masculí (lo carrer/el carrer). Tanmateix, las característiques diferencials del parlar dels xertolins perviuen en la gent major, mentre que els joves tendeixen a un registre més urbà.

Des de fa dècades, el despoblament dels pobles valencians que s’ubiquen a les comarques de l’interior és una trista realitat. De manera constant, les poblacions amb menys de dos mil habitants pateixen el desplaçament de veïns cap a les comarques del litoral o cap a pobles grans de l’àmbit rural. El problema s’agreuja si considerem que estem parlant de zones amb una densitat demogràfica que no arriba als deu habitants per quilòmetre quadrat.

Revertir la situació és complicat, ja que al descendir la població, tanquen escoles i desapareixen farmàcies o bars perquè deixen de ser rentables. Precisament la manca de serveis fa es continuen perdent habitants.

Una de les solucions més viables busca en el turisme l’opció de revitalitzar aquestes zones. Els hotels o cases rurals que aposten per un turisme de relaxament i de comunió amb la natura poden dur visitants que oxigenen botigues i negocis, sempre comptant amb les ajudes de l’administració o el sector privat i d’una xarxa de comunicacions que possibiliten l’ús d’internet a nivells acceptables.