Quan, on i com.

 

Vaig començar a redactar la novel·la al mes de juliol de l’any 2010, encara que duia setmanes preparant els aspectes previs. Als primers dies de setembre ho vaig deixar fins a les festes de Nadal en què reprenguí la faena i vaig redactar els tres capítols últims. Cap a finals del més de gener de 2011 doní per acabada l’obra, a falta de les revisions necessàries.

La preparació i les primeres pàgines les vaig escriure a ma casa d’Alboraia, però en acabar-se les festes patronals del poble, em vaig traslladar amb la família a estiuejar a Nàquera, com tots els anys. Allí vaig crear bona part de l’obra.

 
La forma d’escriure ha sigut la mateixa en les tres novel·les que he fet fins ara. No m’agrada improvisar, així que abans de redactar una sola línea vaig definir l’estructura. Com que volia establir un paral·lelisme amb el teatre, vaig fer tres parts encapçalades per tres fragments de comèdies conegudes (en realitat, dos, perquè el tercer és inventat). Alhora, vaig concretar els continguts i els vaig distribuir en capítols, intentant que hi haguera relació entre els fragments teatrals i els fets que li ocorrien a la protagonista. Aquesta relació va resultar un poc complicada, perquè jo volia que les escenes del teatre foren el contrapunt humorístic a una trama que, al contrari, semblava dramàtica per les característiques de novel·la psicològica que volia donar-li.

També em va costar decidir el tipus de narrador. Vaig optar per fer que relatara la història un dels personatges, perquè dóna la impressió de més proximitat, de més intimitat. Com que la narradora és una xica, haguí de tindre cura en reflectir apropiadament el punt de vista femení. 

Curiosament, el títol de l’obra ja el tenia decidit abans de començar a redactar-la, així com també sabia la portada que proposaria en cas que es publicara: el Pont del Moro. Es tracta del monument més antic d’Alboraia, construït probablement al segle XV encara que es desconeix la data exacta. Estava situat sobre la sèquia de Vera, a prop de la desembocadura, permetent el pas de vianants i carros, com mostren les marques del desgast per les rodes. En la dècada dels 90 del segle passat, a causa del cobriment de la sèquia, el pont va ser desmuntat pedra a pedra i reconstruït a la seua ubicació actual, el Passeig d’Aragó, on s’ha pres la foto de la portada i les que apareixen en aquesta web.

 

 

Tabarca llibres.

 

“Continuem esforçant-nos per construir el valencià del futur” és el lema d’aquesta editorial valenciana dedicada al món de l’ensenyament i, en especial, a dotar el professorat i l’alumnat de valencià dels recursos idonis per ajudar-los en l’exercici de la docència i l’aprenentatge.

La seua oferta s’estén des dels quaderns per a Educació Infantil fins als llibres de text d’ESO i Batxillerat, sense oblidar els diccionaris i divers material complementari.

 

Tabarca Llibres ha tingut sempre voluntat d’oferir novel·les atractives per fomentar l’interés dels joves per la lectura i contribuir així a millorar el seu coneixement del valencià. Per això ens ofereix dues col·leccions, Tabarca Juvenil i Tabarca Narrativa, dirigides per Josep Palomero i dissenyades per Nina Ll. Peters, que inclouen més de 100 títols. Hi trobareu novel·les de Vicent Pascual, Joan Pla, Adela Ruiz, Francesc Gisbert, Pep Castellanos, Pasqual Mas, Enric Lluch, Francesc Mompó, Víctor Peris, Encarna Sant Celoni, V. Muñoz Puelles i d’altres escriptors especialitzats en aquest gènere. Hi ha obres adreçades a lectors del primer cicle d’ESO, del segon cicle d’ESO o del Batxillerat.

També tenen col·leccions de poesia i teatre.

 

Cal destacar que Tabarca Llibres ofereix als escriptors la possibilitat d’editar en les seues col·leccions si concursen en els premis literaris organitzats per l’editorial o amb col·laboració amb altres entitats. Així, certàmens com el “Ciutat de Torrent” o “Ciutat de Benicàssim”, possibiliten cada any la incorporació de nous autors de novel·la juvenil en valencià al catàleg editorial, el qual compta amb un prestigi sòlid en el món escolar, amb títols que han assolit una gran acceptació.

 http://www.tabarcallibres.com

Premis Literaris Ciutat de Torrent

 

L’Ajuntament de Torrent convoca cada any aquestos premis literaris, organitzats per l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià, en col·laboració amb l’editorial Tabarca, que edita i publica els llibres guanyadors i amb el patrocini de Caixa Rural Torrent. Amb caràcter biennal, s’alternen certàmens de diverses modalitats, A l’any 2011 es féu la convocatòria del XII Premi de Narrativa Juvenil, el V Premi de Poesia i el III Premi de Teatre Juvenil.

 

Aquesta última convocatòria (2011), ha estat l’edició amb més participació des que es va inaugurar ja fa tretze anys, amb més de 70 obres literàries.

El jurat d’aquests premis, va estat format per la que, fins aleshores, havia estat Presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ascensió Figueres; el Vicepresident de l’Acadèmia, Josep Palomero; l’escriptor i membre també del Consell Valencià de Cultura, Ricard Bellveser; l’escriptor de l’Olleria, Francesc Mompó; el també escriptor Vicente Muñoz Puelles; l’autor i poeta de Catarroja, Berna Blanch, el Regidor de Cultura, Modesto Muñoz, i el president de Caixa Rural de Torrent, Gerardo Puchol.

 

El guanyador del XII Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent, va sert l’escriptor Josep Usó i Mañanós amb la seua novel.la “Fàtima i Cristina”, sent el finalista en aquesta disciplina Vicent Sanhermelando Bellver, amb la novel.la “Un pont sense baranes”.

Mari Carme Arnàu i Orts va rebre el V Premi de Poesia Ciutat de Torrent pel seu poemari “Paraules sota la pell de l’univers”.

L’escriptora valenciana de llibres per a jovens Teresa Broseta, va guanyar el III Premi de Teatre Ciutat de Torrent amb l’obra “Rellotge de Cucut”, premi patrocinat per la Caixa Rural de Torrent.

 http://www.torrent.es

Presentació del llibre

 

Torrent. 26 d’abril de 2012

Les obres guardonades a la 12a edició del Premis Literaris Ciutat de Torrent van ser presentades a la Casa de la Cultura d’aquesta localitat de la comarca de l’Horta.

L’acte es va iniciar amb l’actuació del trio Max Bruch, integrat per professors del Conservatori Professional de Música de Torrent, que van interpretar diverses obres.

Finalitzat el concert, Chust Lacort, la presentadora de Canal Nou que conduïa l’acte, va introduir els autors Josep Usó, Vicent Sanhermelando, Mari Carme Arnau i Teresa Broseta per tal que presentaren les seues obres.

L’acte, emmarcat dins de la setmana de les lletres que organitza l’Oficina de Promoció Lingüística del municipi torrentí, va comptar amb un nombrós públic, que a més de gaudir de la música i de les paraules dels escriptors i dels patrocinadors, va rebre els exemplars de mostra que l’editorial Tabarca i la municipalitat de la vila tenen per costum lliurar als assistents.

 

Alboraia. 4 de maig de 2012

La Casa de la Cultura José Peris Aragó va ser el lloc on Vicent Sanhermelando va presentar la novel·la Un pont sense baranes.

L’acte comencà amb les paraules de la regidora de Cultura Àngels Belloch i de l’alcalde Miguel Chavarría. Després, la periodista Pilar Galán va fer la presentació formal de l’autor, amb un discurs proper i entranyable, retractant la vessant més humana de Vicent, el professor de Valencià que ella va conéixer al col·legi, i les vivències juvenils que li havia evocat la lectura d’un llibre que no sols està destinat als adolescents.

La especialista de Literatura Mª José Carbonell, companya i amiga de l’autor, va fer un encertat anàlisi del llibre, remarcant la sensibilitat amb què s'ha enfocat la descripció d’una història on el món femení és el protagonista. També va elogiar l’ús del teatre que fa l’autor dins de la trama i com a recurs per a vertebrar l’obra; el domini del llenguatge col·loquial en els textos dialogats i la varietat de temes contextuals que hi apareixen i contribueixen a fer de la novel·la “un cant a la tolerància”.

Seguidamnet l’autor va assenyalar les diferències amb el seu primer llibre, destacant que el protagonisme i la narració estava en mans de personatges femenins, estudiants de segon de Batxillerat amb problemes propis del final de l’adolescència, i que  duen a la protagonista a una espiral d’embolics i enganys entre ella i els tres personatges masculins



A continuació, es va representar un fragment de l’obra a càrrec d’Imma, Alba i Xavi, tres alumnes de l’autor que van fer una interpretació que entusiasmà als assistents.

En finalitzar l’acte, es va servir vi dolç i coca de llanda als més de cent huitanta assistents.


 

Agraïments

 

Primerament, vull agrair el premi rebut als membres del jurat de la XII edició del Certamen Literari Ciutat de Torrent – 2011.

En segon lloc, els destinataris de la meua gratitud són Merce Dolz, la mestra de pàrvuls que em va ensenyar a llegir i a escriure, i Josep Llorens, l’editor de Tabarca Llibres, que decidí publicar-me El diari del pare, la primera novel·la.

En aquesta web hem posat cara als personatges de la història, gràcies a la generositat de Vero, Gloria, Casandra, Fran, Jorge, David, Julio i Anna, que a més, ix fotografiada en la portada del llibre. Algunes de les imatges s’han pres a l’orxateria Panach, d’Alboraia.

Ramón, Amparo i Pablo han aportat material per al disseny de la portada.

Les meues companyes del departament de valencià, Júlia, Carme, Noèlia i Isabel han estat sempre atentes a resoldre’m dubtes.

Mónica i Mª José van tindre la paciència de llegir l’esborrany de l’obra i fer-me interessants suggeriments. I Jose va brindar-me l’assessorament i l’ajuda indispensables en qüestions informàtiques.

Gràcies també a Miguel i Àngels per les seues paraules en l'acte de presentació de la novel·la a Alboraia. I a Pilar i Mª José, pels seus parlaments tan entranyables i encertats.

L’alegria que em transmeten els companys i els amics pels meus èxits literaris m’ompli tant o més que qualsevol premi.

I la família em dóna constantment l’alé per a intentar créixer en el món literari. Els meus fills són els primers admiradors, i la meua dona, a qui he dedicat el llibre, em brinda un suport incondicional, malgrat haver de “suportar” les meues neures i absències espirituals quan em pose a escriure.

 

A tots, moltes gràcies.