En el següent enllaç pots visualitzar el vídeo de l'anunci del veredicte del jurat.

Punxa ací.

En les plataformes i les cadenes de televisió hi ha infinitat de sèries a l’abast del telespectador. Entre elles, també se’n poden trobar algunes que tenen personatges amb la síndrome d’Asperger o algun trastorn de l’espectre autista. Te’n presentem tres de les més conegudes

The Good Doctor

És una serie de televisió de drama mèdic, produïda per Sony Pictures Television i ABC Television Studio. Està protagonitzada per Shaun Murphy, un jove cirurgià autista nascut a Casper, Wyoming, on va tenir un infància problemàtica. Treballa en un prestigiós hospital, enmig de l’admiració dels companys. L’actor que encarna al protagonista és Fredie Highmore.

The Big Bang Theory

És tracta d’una comèdia estatunidenca produïda pels estudis Chuck Lorre Productions i Warner Bros Television. El protagonista és Sheldon, un jove físic brillant que treballa a la universitat. Però tot i ser superdotat, el seu trastorn autista li dificulta interaccionar amb gent normal i corrent, sobretot amb dones. Els amics són quasi tots companys de treball, amb els quals viu constantment situacions hilarants. L’actor protagonista és Jim Parsons.

 Atypical

És una sèrie de televisió creada per Robia Rashid per a Netflix. Gira al voltant de la vida de Sam Gardner, un xic de 18 anys amb autisme. Com que està obsessionat en eixir amb una xica, necessitarà l’ajuda de la família i els amics per aprendre a buscar parella, cosa que provoca un seguit de situacions còmiques, L’actor protagonista és Keir Gilchrist.

Comentari del jurat

El ball dels alacrans és una novel·la coral que connecta amb les inquietuds dels adolescents: les relacions amoroses i d’amistat, els problemes al sí de la família o l’ús i l’abús de les xarxes socials. A més, tracta la integració dels que semblen diferents, ja que compta amb un personatge amb la síndrome d’Asperger retractat amb empatia i complexitat que ens acaba robant el cor. Està escrita amb un llenguatge accessible i magnètic que barreja sense complexos diferents varietats de la nostra llengua. Una obra molt, molt interessant.

Crítica de Faristol (Revista del llibre infantil i juvenil)

Novel·la coral, amb capítols presidits i narrats per cadascun dels personatges, on l’autor fa (i a fe que se’n surt!) l’esforç de vehicular amb una llengua creïble els neguits i els anhels dels adolescents. Per poc que hi parem atenció, els lectors/es de qualsevol edat hi podran trobar el jove que van ser, perquè hi ha pulsions que sempre han estat les mateixes.

Joan Bustos. Llig la crítica sencera punxant ací.

Escriure una novel·la que transcorre en una comarca llunyana i en un poble en què l’autor només havia estat una vegada implica una exigència de documentació important per tal de contextualitzar-la de manera creïble. I en aquesta tasca, ha sigut impagable l’ajuda d’unes quantes persones, com ara les meues amigues Ana, Amparo i Carmen, que em suggeriren la ubicació a Xert; la família Beltrán Morte, que em donaren molta informació sobre el poble, sobretot Vicent i Josep Guillem; Vicent, director teatral descendent de xertolins; i Mónica, coneixedora del món dels aspergers i experta en revisar les meues obres.